LES VARIACIONS GOKU

“Les variacions Goku” neix en una conversa de cafè
(o de bar, més concretament) en la qual dos artistes
decideixen trobar-se per recuperar la pràctica conjunta
d’un determinat tema pictòric. La idea, en un principi,
era ben simple: el retrat d’una persona, en un tamany
de dos per dos metres i sobre un mateix tipus de
superfície. Segons reconeixen els impulsors de la
proposta, hi va haver la temptació inicial d’agafar com
a model una figura reconeixible i famosa (es van
plantejar fer el retrat d’algú com Josep Guardiola) però
van descartar immediatament la possibilitat donat que
es desplaçava excessivament el centre d’atenció cap
al personatge. Altrament, tampoc tenien la intenció
de fer un exercici conceptual similar als artistes del
Pop Art. Així doncs, van optar per una persona normal
que treballa com a tècnic electricista de teatre (conegut
amb el sobrenom de “Goku”) i que, això sí, té uns trets
facials d’una certa expressivitat.
Poc a poc, el projecte va anar agafant cos, densitat
narrativa i participants. Finalment, són nou els artistes
que s’han afegit a aquest exercici col·lectiu: Arnau
Bielsa, Ciscoksl, Dani Fortià, Xevi Masmitjà, Benoit
Peleran, Diego Roig, Kenneth Russo, Roger
Serrat-Calvó i Jaume Vilanova. Malgrat pertànyer a
una mateixa generació i tenir origen o vinculació amb
Olot, la seva trajectòria és diversa i treballen en àmbits
diferenciats com les noves tecnologies, la fotografia,
el vídeo, l’street-art, la pintura, etc. Aquest fet ha
provocat un notable enriquiment del procés: els
currículums i les pràctiques diferenciades, han permès
una inusual interacció que ha estat fructífera tan pels
més habituats a aquest mitjà com pels que buscaven
recuperar la pintura i el retrat com a fórmula
expressiva. És important destacar el paper clau que
han tingut les trobades –formals i informals- en l’estudi
que comparteixen tres dels artistes (i que han obert a
la resta) on s’ha generat alguns dels moments més
interessants del projecte. L’exposició i el catàleg, posen
l’accent en el procés, la col·laboració i el caràcter
col·lectiu de la proposta. Així per exemple, hi ha
documentació gràfica (vídeo i fotografies) que
recullen diverses fases de treball i de reunions
preparatòries i, un altre aspecte important, les obres
no van acompanyades del nom de cada artista fet que
hauria centrat excessivament l’interès en l’autoria.
El que va començar com una idea simple, s’ha anat
enriquint amb tot el relat conjunt, amb tota l’execució
en paral·lel i amb un factor gens menyspreable com
és l’entusiasme que ha generat el projecte (finalment
es va haver de limitar el nombre de participants per
tal de no desvirtuar el procés). Tal com succeeix amb
les conegudes Variacions Goldberg (1742, Johann
Sebastian Bach), hi ha una base harmònica conjunta,
amb diverses melodies i, el més important, diversos
intèrprets que afegeixen valor a la peça.